Guillaume Canet: cinema i equitació

” File:Guillaume Canet 2009.jpg ” de Georges Biard tiene licencia 
CC BY-SA 3.0 .

Guillaume Canet és un cineasta i comediant francès nascut en un municipi francès anomenat Boulogne-Billancourt. Des de petit ha tingut un gran interès pel món dels cavalls i de l’equitació. No obstant això, aquest interès seu no sorgeix del no-res. A més els seus pares eren criadors de cavalls i això va influir molt en la seva vida personal.

Certament ara estaràs pensant: “Per què m’estan parlant de l’amor que sent Guillaume Canet pels cavalls si jo he vingut a llegir sobre cinema?”. És imprescindible destacar aquest aspecte de la seva vida personal perquè aquesta passió cap a l’equitació ha influït molt en la seva carrera com a director de cinema.

L’equitació, un pilar en la seva vida

De fet, Guillaume Canet en una entrevista va comentar que estava passant per un període complicat en la seva vida personal i el fet de reprendre la competició d’alt nivell “el va ajudar a mantenir els peus a terra”.

” File:SDC2017 Guillaume Canet CSI2.jpg ” de 
Eponimm tiene licencia  CC BY-SA 4.0 .

En conseqüència, Guillaume Canet va voler plasmar aquest fet tan rellevant de la seva vida en la pantalla gran amb la pel·lícula estrenada en el 2013 titulada Jappeloup”. La seva producció està basada en la vida del genet francès Pierre Durand, amb el qual s’identifica molt. De fet, és el mateix director que interpreta el paper del protagonista! Com a resultat, la pel·lícula narra la història de com el genet francès va aconseguir guanyar la medalla d’or amb França en els jocs olímpics de Seül de 1988 amb el seu cavall Jappeloup. Però sobretot, la pel·lícula llença un missatge de superació. És a dir, ensenya com el protagonista supera tots els obstacles per a convertir-se en un genet de referència en el món.

Què vol transmetre mitjançant les seves produccions?

Malgrat els missatges inspiradors de les seves pel·lícules, Guillaume Canet no té com aspiració centrar-se en el canvi social. No obstant això, les seves produccions tracten qüestions que tenen a veure amb les relacions humanes i de gran importància en la societat. Per exemple, en la pel·lícula de “Jappeloup”, no busca tractar temes com la desigualtat entre individus ni el conflicte social. Si no que Guillaume Canet tracta de reflectir valors importants com el de la perseverança, el progrés personal, la voluntat de creure en un mateix, etc.

El seu repertori de pel·lícules és també variat. Per exemple, una pel·lícula que podríem destacar és la de “Les petits mouchoirs” perquè se centra en el valor de l’amistat i tot el que comporta aquesta. És a dir, les seves controvèrsies, el riure fins a plorar del riure, però també sobre la realitat de les amistats i com aquestes ens poden fer mal. En resum, en la seva pel·lícula vol ensenyar als espectadors que la vida són dos dies. El temps passa molt de pressa i mentre tinguem salut cal estimar a les persones, mantenir i forjar amistats.

“Mon idole” (2003)

Una altra pel·lícula destacable de Guillaume Canet és per exemple la deMon idole” (2003). He volgut destacar aquesta producció perquè a diferència d’unes altres, no presenta un to tan humorístic. Fins i tot, té un to dramàtic. Bàsicament, vol reflectir a través del protagonista anomenat François com el camí i l’ambició per obtenir fama i èxit pot portar a molts alts i baixos fins al punt de patir una crisi existencial.

Guillaume Canet a més d’entretenir amb les seves pel·lícules ha sabut combinar i plasmar valors propis de la nostra societat en forma d’històries apassionants. Tot això, a través de pel·lícules on ha combinat emocions fortes, exaltació i entusiasme. Per aquesta raó, se centra en personatges de la vida quotidiana que es transformen davant les situacions que planteja la vida.

Astèrix i Obèlix… i Zlatan?

Per a acabar, parlarem de l’última producció de Guillaume Canet que va sortir al febrer d’aquest mateix any. La pel·lícula es titula “Astérix i Obélix: l’empire du milieu”. En una entrevista, el cineasta explica que li venia de gust honrar als mítics personatges dels còmics mantenint l’essència dels clàssics personatges d’Astèrix i Obèlix però aportant un estil propi. Tant el va apassionar aquest projecte que es va animar a interpretar a Astèrix. No obstant això, reconeix que al principi li venia de gust interpretar el paper de Cèsar. Així i tot, el van acabar convencent que interpretés al petit gal perquè tenia el caràcter “conqueridor” i alhora “molest” del personatge.

En definitiva, Guillaume Canet ha demostrat ser un cineasta esplèndid que a través d’una grandíssima varietat de produccions ha sabut tractar molts aspectes i valors presents en la nostra societat. Què podem esperar d’ell de cara al futur? No ho sabem. Però el fet que hagi incorporat al famós jugador de futbol Zlatan Ibrahimovic en la seva pel·lícula d’Astèrix i Obèlix, ja ens demostra que aquest cineasta mai ens deixarà de sorprendre. Si encara no has vist cap producció seva, no sé a què estàs esperant.

Autor: Dani León

Bibliografia

Média, P. (2023, 3 febrero). Guillaume Canet – La biographie de Guillaume Canet avec. Gala.fr. https://www.gala.fr/stars_et_gotha/guillaume_canet

Le Point.fr. (2010, 16 octubre). Dans «Les petits mouchoirs», Guillaume Canet «voulait filmer l’amitié». Le Point. https://www.lepoint.fr/culture/dans-les-petits-mouchoirs-guillaume-canet-voulait-filmer-l-amitie-16-10-2010-1250368_3.php

France Inter. (2023, 25 enero). Guillaume Canet : «J’ai voulu faire un film à la hauteur de nos héros gaulois». YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=fGJd23WdMYo

Terrel, A. (2019, 7 diciembre). Guillaume Canet évoque sa passion pour l’équitation : «Cette pratique m’aide à avoir les pieds sur terre». Europe 1. https://www.europe1.fr/culture/guillaume-canet-sur-sa-passion-pour-lequitation-cette-pratique-maide-a-avoir-les-pieds-sur-terre-3935992

Pierrette, M. (2023, 31 enero). Astérix : Guillaume Canet ne voulait pas jouer le petit gaulois dans L’Empire du Milieu. AlloCiné. https://www.allocine.fr/article/fichearticle_gen_carticle=1000010122.html

Juan Antonio Bayona: un geni del cinema de terror

“M’encanta el cinema de terror, sempre m’ha agradat”

“Archivo:Bayona en la alfombra roja de los Premios Goya 2017.jpg” de Ruben Ortega tiene licencia CC BY-SA 4.0. 
Para ver una copia de esta licencia, visite https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/?ref=openverse.

D’on ve el seu èxit?

Juan Antonio Bayona (o directament Bayona) és un director de cinema espanyol reconegut a escala mundial gràcies a les seves produccions de gran impacte visual. El seu èxit ha sigut progressiu. Abans de tot, Bayona es va iniciar en el món cinematogràfic sent assistent de direcció en algunes pel·lícules espanyoles com per exemple “Los otros” o “El final de la noche”. No obstant això, va ser l’any 2007 quan Bayona va dirigir la seva primera pel·lícula titulada “El orfanato”. Una producció del gènere de terror que va tenir un èxit rotund a Espanya. Fins i tot, la pel·lícula de Bayona va estar nominada als premis Goya d’aquell mateix any. Res malament per a ser la primera pel·lícula que dirigeix!

En veritat, tota primera pel·lícula per un cineasta és molt important perquè sense dubte pot definir el seu avenir professional. Abans del seu primer gran èxit, Bayona només havia treballat en comèdies o tragicomèdies, i llançar-se al gènere de terror va ser una cosa innovadora que li va agradar. De fet, quan Bayona li va comentar al seu productor Guillermo del Toro la idea d’endinsar-se en el gènere de terror, el mateix director reconeix que el seu company es va sorprendre: “Li va estranyar molt, perquè no m’associava per res amb el terror”.

Arran d’aquest èxit, podem dir que Bayona ha revolucionat el cinema de terror. Però també ha executat obres mestres d’altres gèneres com per exemple “Lo imposible”(2012). Sens dubte, és una gran recomanació que us podem fer des del nostre blog. Va tenir un èxit brutal i va rebre una gran quantitat de nominacions i premis com cinc premis Goya (entre altres).

“TIFF 2012 – The Impossible” de jbach tiene licencia CC BY-NC-ND 2.0. 
Para ver una copia de esta licencia, visite https://creativecommons.org/licenses/by-nd-nc/2.0/jp/?ref=openverse

Les lliçons de vida mitjançant la ficció

Una cosa que podem destacar de les pel·lícules de Bayona són també els missatges que transmet als espectadors. El cineasta espanyol reflecteix a través de la pantalla grans temes socials i emocionants que són rellevants per a la nostra societat. La seva pel·lícula “Un monstruo viene a verme” és un gran exemple. Bayona va tractar de plasmar com la societat s’enfronta als problemes de salut i a la mort, però sobretot, com s’ha d’afrontar aquestes situacions tan complicades. Bàsicament, la història tracta d’un nen que passa per un dels moments més difícils de la seva vida: els seus pares es van separar, ha d’afrontar la mort pròxima de la seva mare malalta de càncer i en el col·legi pateix assetjament escolar.

En definitiva, tot això suposa un calvari pel nen. En respecte a això, en una entrevista sobre la pel·lícula Bayona va deixar clar que la malaltia ha de servir com “un recordatori per soltar-nos i ser prou valent per explicar la veritat, que a vegades és molt dur d’explicar”. D’aquí la importància que li dona Bayona a la figura del monstre, ja que aquest representa les emocions reprimides del nen i la necessitat d’acceptar la seva situació per poder continuar endavant en la vida. Una autèntica metàfora i lliçó de vida transmesa a través de la fantasia. A Bayona, en efecte, li agrada introduir la fantasia en les seves produccions per a explicar la realitat.

Cinema i ecologia?

“Jurassic World: Fallen Kingdom” de juancarlosuribegarza está marcado con Public Domain Mark 1.0. 
Para ver los términos, visite https://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/?ref=openverse.

Finalment, tampoc podem passar per alt la gran feina de Bayona amb la seqüela de “Jurassic World: el reino caído”. Com a resultat, Bayona va superar les expectatives esperades i va realitzar una autèntica joia cinematogràfica amb moltes emocions i amb un clar missatge: la necessitat que nosaltres com a societat cuidem i protegim la biodiversitat i el medi ambient.

De fet, hi ha una escena que il·lustra molt bé aquest missatge i és quan els protagonistes s’adonen que els dinosaures estan en perill de morir a causa d’una imminent irrupció del volcà. En comptes de deixar que els dinosaures morin per culpa de la catàstrofe natural, el personatge interpretat per Bryce Dallas Howard suggereix salvar-los i portar-los a un lloc segur perquè puguin sobreviure. Bayona aconsegueix així que empatitzem amb els dinosaures. En efecte, és un clar missatge de Bayona sobre la necessitat de protegir i preservar tota forma de vida en el nostre planeta.

En conclusió, Bayona és un dels cineastes amb més talent que hi ha en l’actualitat. Les seves pel·lícules tenen una història amb uns rerefons que enganxen, amb una gran narrativa i sobretot un ús increïble dels efectes especials. Si ets amant del cinema, a què esperen per introduir-te en el meravellós món Bayona?

Bibliografia

L. (2016, 3 octubre). J.A. Bayona: ‘Un monstruo viene a verme’, “es una verdad dolorosa pero curativa”. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=E3yoUFtvUCE&feature=youtu.be

MeseguerBarcelona, A. (2018, 7 junio). J. A. Bayona logra lo imposible con ‘Jurassic World: El reino caído’. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/cultura/20180607/444152467356/bayona-logra-imposible-jurassic-world-el-reino-caido.html

G. (2019, 9 agosto). Bayona: «Me gusta la fantasía para hablar de la realidad». GARA. https://www.naiz.eus/eu/hemeroteca/gara/editions/2019-05-11/hemeroteca_articles/bayona-me-gusta-la-fantasia-para-hablar-de-la-realidad

«El orfanato»: Un clásico de terror con origen en «Los Serrano» y Guillermo del Toro. (2021, 1 marzo). Fotogramas. https://www.fotogramas.es/noticias-cine/a35612676/el-orfanato-ja-bayona-origen-pelicula-rodaje/

J. A. Bayona: Biografía y filmografía. (2022, 2 septiembre). AlohaCriticón. https://www.alohacriticon.com/cine/actores-y-directores/j-a-bayona/

Nicolas Vanier, la naturalesa a través del cinema

El director Nicolas Vanier, d’aventurar-se en trineu amb els seus gossos a triomfar en el món del cinema francès.

Nicolas Vanier el 2017 en una preestrena de la seva pel·lícula.
“Nicolas Vanier 2017” by Georges Biard is licensed under CC BY-SA 3.0
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/?ref=openverse.

La vida és sempre una aventura. Així es podria definir la vida de Nicolas Vanier. Un aventurer i director de cinema francès que va compaginar el món de la gran pantalla amb la seva passió per les aventures. Nascut al Senegal, concretament al Dakar, Nicolas Vanier va créixer a una granja familiar de Sologne amb la seva família. Allà va realitzar la seva primera pel·lícula amb set anys mitjançant la càmera que li va donar el seu pare. Aquesta petita producció cinematogràfica tractava sobre el bosc i els porcs senglars. Com veieu, des de petit el cinema i la natura han estat present en la seva vida.

Les expedicions de Nicolas Vanier

Fotografia del 20 de desembre de 2013. Suposem que el Pacífic. Arribada al llac Baikal prevista per a mitjans de març del mateix any.
Philippe Petit: https://www.parismatch.com/Actu/Environnement/La-Siberie-par-les-montagnes-546309

Abans d’introduir-se en el món de la pantalla gran, Nicolas Vanier va dedicar-se plenament a les seves expedicions, ja que sempre ha tingut un esperit aventurer: “Soc un viatger de cor, sempre ho he estat”, així es defineix el cineasta francès que ha realitzat molts documentals dedicats a les seves aventures. Segurament el documental més important que ha realitzat va ser “Transsibérie”. Un documental que narra el seu viatge des de la frontera amb Mongòlia fins a l’oceà àrtic. Un total de 7.000 km que va recórrer en canoa, amb cavalls, ponis, rens i amb un trineu empenyorat pels seus gossos.

El periodista Javier Caballero explica a ElMundo.es que un cop Nicolas Vanier va arribar al seu destí (Moskú), entre tota la gent i tots els reporters, l’esperava l’ambaixador francès que li va traslladar un missatge d’en aquell moment president de França, Jacques Chirac: “Rep les felicitacions de tots els teus compatriotes. El teu és l’èxit del coratge, de la determinació. Representes l’harmonia de l’home amb el medi natural”.

Però també destacaríem “La odisea blanca”. Tal com explica Le conférencier, aquest documental narra tot el recorregut que va fer Nicolas Vanier del Gran Nord canadenc d’oest a est. Un total de 8.600 km que es va atrevir a recórrer amb el seu trineu i els seus gossos en un sol hivern. Va rebre suport a mesura que la seva aventura agafava forma. En certs moments, es va plantejar abandonar el repte. Però finalment, sense donar-vos molts detalls per evitar els espòilers, va aconseguir el que volia en 99 dies, 11 hores i 53 minuts sota el suport de milers de persones que esperaven la seva arribada a prop del Château Frontenac.

La ficció de Nicolas Vanier

Va començar en el món del cinema amb documentals de les seves expedicions, però Nicolas Vanier també es va passar al món de la ficció amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de la natura i intensificar l’amor cap aquesta. Així mateix, sempre li ha donat molta importància tant a la bellesa de la fotografia com la de la història, donant energia i esperances a l’espectador. Algunes de les seves pel·lícules més destacades serien “L’école Buissonnière”, “Donne-moi des ailes” i “Belle et Sebastien”.

Podríem destacar la pel·lícula de “Donne-moi des ailes”. Un film que destaca per la bellesa de plans i escenes amb paisatges naturals. Un nen anomenat Christian que passarà les seves vacances a la naturalesa amb el seu pare. Aquesta idea li resulta un malson, però finalment, pare i fill s’uniran per un mateix objectiu: salvar una espècie en perill d’extinció.

En una entrevista realitzada per Cineplex Colombia, Nicolas Vanier explica que amb les seves pel·lícules potser no pot canviar el món, però ell en aquesta producció volia aconseguir que la gent s’enamorés de la naturalesa i dels ocells que estan patint les conseqüències del canvi climàtic. Una cosa que destaca Nicolas Vanier és la dificultat que van tenir per gravar certes escenes en les quals els ocells volaven. Com a curiositat, el francès explica que a l’hora d’utilitzar drons per gravar certes escenes, els ocells ho veien com un objecte d’amenaça i en conseqüència, els ocells destrossaven els drons. És per això que van haver de recórrer a un ultralleuger.

Un amant i defensor de la naturalesa

Per si no ha quedat clar, Nicolas Vanier a més d’un aventurer permanent ens menciona El Mundo, és un autèntic enamorat de la naturalesa. És justament això el que l’ha motivat a realitzar totes aquestes expedicions esmentades anteriorment. Arran de les seves expedicions, el seu amor envers la natura s’ha intensificat i és per això que sent un deute moral de tornar-li tot el que aquesta li ha aportat en la seva vida.

Nicolas Vanier és un home que viu en harmonia amb la naturalesa i vol transmetre això a la resta de la gent a través del cinema, amb pel·lícules ón els protagonistes son els animals i el seu entorn, la natura. Creu que hi ha massa persones que es creuen ecologistes i que l’únic que fan és parlar sense cap mena de coneixement i amb propòsits demagògics. Davant aquest fet, Nicolas Vanier pensa que la solució està en nosaltres mateixos i és justament això el que vol transmetre amb les seves produccions (com hem vist amb “Donne-moi des ailes”). Com menciona en la seva entrevista a “Le chasseur français”, considera que ens hem de responsabilitzar, restringir certes coses i parar de malgastar recursos com aliments, energia, paper, etc.

Autor: Dani León

· Le Chasseur Français. (2022, 10 octubre). Interview exclusive de Nicolas Vanier pour le chasseur français. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=qIQvHAzQ0lA

Entrevistas Cineplex Colombia. (2020, 1 octubre). Charla con el director NICOLAS VANIER. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=taOeKWtv53s