Esteve Coll i Silva, autor a Cineastes per tothom

Carla Simón, la primera directora espanyola en guanyar l’os de Berlin

La cineasta reivindica la necessitat de que l’acadèmia del cine espanyola promogui la cultura i ampli la diversitat de produccions

**Foto de Queralt Castillo Cerezuela _El país**

Carla Simón va guanyar el darrer 2021 l’os de Berlin. Aquest premi l’ha convertit en una de les cineastes més rellevants del panorama espanyol actual. Amb només dues pel·lícules en la seva carrera, ha aconseguit destacar com una de les veus més singulars i originals del cinema espanyol contemporani.

La directora va néixer el 1986 i va estudiar cinema primer a la Universitat de Califòrnia i posteriorment a l’Escola de Cinema de Londres. Va començar la seva carrera com a creadora de documentals. El 2017 va debutar en el llargmetratge de ficció amb “Estiu 1993”, pel·lícula autobiogràfica que va guanyar multiples premis en festivals internacionals, entre els quals destaquen el Gran Premi del Jurat a la Berlinale i el Gaudí a Millor Pel·lícula en català.

Estiu 1993

La pel·lícula, narra la història d’una nena que ha de viure amb la seva família adoptiva després de la mort dels seus pares. El film, va ser aclamat per la crítica pel seu relat delicat i emotiu. Va ser un èxit de taquilla i va permetre que la directora es convertís en una de les cineastes més prometedores del moment.

El 2021, Simón va estrenar la seva segona producció , “Alcarràs”, una pel·lícula documental que relata les arrels del seu pare a aquesta població catalana. La pel·lícula va ser seleccionada per a la secció oficial del Festival de Cinema de San Sebastián, i va ser guardonada amb el Premi a l’Os d’or de la Berlinale.

La carrera de Simón ha estat caracteritzada per una sensibilitat única i una capacitat per abordar temes difícils de manera colpidora i sentimental. Les seves pel·lícules han estat elogiades per la seva autenticitat i capacitat per connectar amb el públic.

Simón també està compromesa amb aconseguir que el panorama espanyol fagi un cinema més plural i amb una major diversitat de perspectives. Per ella “el cinema reflexa la vida mateixa” i per tant “és important que les dones creem històries perquè som la meitat del món”. El punt de vista de les dones directores es indubtablement diferent al dels homes i Simón creu que “hi ha d’haver una reparació històrica ja que era poc just com estaven explicats els relats, les dones i la masculinitat”.

_Alcarràs

Simón va ser guardonada als Premís Gaudí d’aquest 2023 amb tres estatuetes per “Alcarràs”, per contra no es va endur cap dels premis Goya als que estava nominada. Sobre això, la cineasta creu que calen més veus a l’acadèmia espanyola “Falta feina per fer quant a la diversitat, crec que és obvi. Però crec que aquesta feina es fa precisament començant per convidar molta més gent, més diversa, més dones… Per mi, sincerament, no va ser cap sorpresa”.

Atrapadas

A propòsit de donar veu al paper de les dones al panorama del cinema espanyol, RTVE va tirar endavant el darrer setembre del 2022 el llançament d’atrapadas, un projecte que uneix a nou personalitats del cinema: directores, actrius i productores per tal de reflexionar sobre el passat, present i futur de la industria des d’una mirada femenina.

Carla Simón ha aconseguit establir-se com una de les veus més prometedores del cinema espanyol contemporani i el seu palmarès segur que continuarà creixent i evolucionant en els propers anys.

Webgrafia

https://www.rtve.es/television/20220917/atrapadas-carla-simon-mujeres-cine-alcarras-oscar/2402269.shtml https://www.rac1.cat/cultura/20230221/105542/carla-simon-premis-goya-falta-feina-diversitat-obvi.html

Lynne Ramsay,cine evocador de lluita social

La directora escocesa es caracteritza per fer un cinema dur que posa el focus en diverses característiques de la condició humana

Lynne Ramsay és una directora escocesa que destaca per fer un cinema evocador i de lluita social. A més d’això, la escocesa ha captivat el públic i la crítica amb les seves pel·lícules. La cineasta lidera produccions que són profundament socials i estan plenes de sensibilitat i emocions. La seva filmografia s’ha centrat en les persones marginades i les diverses lluites per sobreviure en un món dur i despietat. A través dels seus films, la cineasta ha tractat temes com la pobresa, la violència, la malaltia mental i la paternitat. Ramsay és reconeguda per la seva habilitat per crear atmosferes evocadores, que permeten que els espectadors entrin en el món dels seus personatges, les seves motivacions i desitjos.

Ratcatcher, lluita social històrica

El primer llargmetratge de Ramsay, “Ratcatcher” (1999), és una pel·lícula que retrata la vida dels nens pobres de Glasgow en la època dels anys 70. La pel·lícula segueix la vida d’un jove que viu en un bloc de pisos i que anhela escapar de la seva vida quotidiana. La pel·lícula va ser elogiada per la seva capacitat per capturar la bellesa a més de transmetre perfectament la desesperació de la vida quotidiana en un barri pobre. Ramsay va ser aclamada per la seva capacitat per capturar l’esperança i la desesperança que conviuen en aquestes comunitats.

Dues produccions diverses : Morvern Callar i You were Never Really There

El segon film de Ramsay, “Morvern Callar” (2002), relata la historia d’una jove que decideix canviar la seva vida després de la mort del seu amic. El relat segueix les experiencies de la protagonista mentre viatja per Europa i busca la seva pròpia identitat. La producció va ser elogiada per la seva capacitat per crear una atmosfera evocadora i per la seva direcció de la protagonista, interpretada per Samantha Morton. En aquesta segona pelicula pròpia Ramsay relata les conseqüències dels traumes i la necessitat de les persones de trobar un sentit a les seves vides.

La producció més recent de la directora : “You Were Never Really Here” (2017), és una pel·lícula sobre un veterà de guerra que es dedica a rescatar nenes desaparegudes. La pel·lícula va ser seleccionada per a la secció oficial del Festival de Cinema de Cannes. El seu protagonista, Joaquin Phoenix va endurse el premi a la millor interpretació masculina.

Escenes de la película “ You were never really there” protagonitzada per Phoenix- radiotimes.com

Rerefons social de la seva direcció cinematogràfica

El compromís social de Ramsay es reflecteix sobretot en l’elecció dels seus temes així com en la seva forma de treballar. La directora escocesa ha estat coneguda per treballar amb actors de poc renom i per utilitzar la seva pròpia experiència personal per crear les seves pel·lícules. Això li ha permès crear guions i històries que són autèntiques i que ressonen més amb el públic.

Ramsay ha rebut diversos premis per la seva implicació social. Per això, va ser nomenada Membre de l’Ordre de l’Imperi Britànic el 2019, pel seu servei a la indústria del cinema i per la seva contribució a la representació dels problemes socials a través del cinema. També va ser guardonada el darrer 2018 amb el premi de l’Acadèmia del Cinema Europeu al Millor Guió per “You Were Never Really Here”.

Leticia Dolera, una nova ficció amb perspectiva de gènere

Leticia Dolera recull les inquietuds d’una nova ficció televisiva que busca la reflexió social des d’una perspectiva de gènere però amb un to de comedia.

Leticia Dolera en un acte d'inaguració de la marca Hispanitas

Autor de la imatge : influencia marketing . Llicencia : creative commons

Leticia Dolera es una actriu , guionista i directora de cinema nascuda a Barcelona. Dolera s’inicia a la televisió l’any 2000 com a actriu amb aparicions en sèries com ara Al salir de classe , Los serrano , Hospital Central o Bajo Sospecha. També va ser part de series estrangeres com ara la britànica Mad Dogs (2014), produccions franceses com Petits Meurtres en famille o la estatunidenca The nightmane Worlds of H.G Wells. En cinema destaca sobretot pels seus papers en El otro lado de la cama (2002) i la multipremiada La novia (2015).

En la seva faceta com a directora i guionista, després de dirigir diversos curtmetratges Dolera va produir el seu primer llargmetratge Requisitos para ser una persona normal. Aquesta producció del 2015 la va portar a rebre el premi a millor guinoista novella del Festival de Màlaga i a nominacions als Goya i als premis Feroz en la categoria de millor comedia i millor direcció revelació.

L’èxit de la Vida Perfecta

Després del seu primer èxit la guionista va dirigir el darrer 2019 la serie Vida perfecta , en la que ella és guionista, directora i actriu protagonoista . La serie es una drama-comedia generacional que mostra les expectatives frustrades de tres protagonistes que s’enfronten als diferents reptes dels inicis de la vida adulta. La particularitat però, es que Leticia Dolera fa un relat amb perspectiva de gènere i al llarg dels 6 episodis planteja escenes i qüestions sobre l’univers femení , des de les parelles obertes, la masculinitat no hègemonica, l’estigma de la regla, la masturbació femenina o la depresió postpart.

A Vida perfecta la guionista relata també la història d’un personatge discapacitat i la seva relació amb la paternitat amb una visió transparent. En definitiva , l’objectiu de la cineasta en aquesta producció és desafiar les regles establertes socialment atorgant un relat divers i diferent de l’experiència de la dona contemporània quan arriba als 30 anys. El darrer 2021 es va estrenar la segona temporada de la serie a Movistar + amb molt d’éxit. Si ets una persona que busca veure una serie diversa i diferent que desmonta mites sobre la femenitat, t’has de mirar Vida perfecta.

Leticia Dolera i el seu compromís feminista

Com bé s’evidencia a Vida perfecta la guionista es famosa per mostrar el seu compromís amb la causa feminista en la direcció dels seus continguts, ja que creu que: “Sin las mujeres cineastas el relato cultural està incompleto”. Per a la actriu “ El cinema es formador de caràcters masculins i femenins i es la nostra responsabilitat que en les produccions s’ensenyin una pluralitat d’existències femenines i masculines”.

El cinema incideix sens dubte en l’imaginari col·lectiu i dona una visió d’aquelles caracteristiques adecuades per “ser un home “ com ara el valor , la independencia o la seguretat. De la mateixa manera la dona es troba amb una serie d’expectatives a complir. “ El cine también es un lugar de reflexión, me pregunto si todos los héroes y anti-héroes (masculinos) son también vulnerables, inseguros o miedosos. Si son personajes que dedican tiempo de su vida a la crianza y educación de sus hijos, o si ven a sus compañeras mujeres como iguales” deia la cineasta en una entrevista per El país .

Dolera busca que aquell que rebi el seu contingut reflexioni sobre diverses problemàtiques socials des d’una perspectiva de gènere però amb un to de comedia. Es per aquest compromís que el 2017 va ser galardonada amb el premi Bacardí Sitges al Espiritu indomable. Aquest enfocament feminista l’ha convertit en una figura polémica ja que s’he l’ha aplaudit per trencar tabús però se l’ha acusat al mateix temps de comercialitzar la causa feminista.

Bibliografia/ referencies

Dolera, L. (2022, September 6). Cuando las películas enseñan “qué es ser un hombre.” Retrieved January 29, 2023, from Ediciones EL PAÍS S.L website: https://elpais.com/babelia/2022-09-06/cuando-las-peliculas-ensenan-que-es-ser-un-hombre.html

Institut Ramon Llull. (n.d.). Les directores ja no són una excepció al cinema català. Retrieved January 29, 2023, from Llull.cat website: https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=39045&url=les-directores-ja-no-son-excepcio-cinema-catala.htm

López, C. (2021, November 17). La catarsis de los treinta. Ocho temas tabúes de la mujer actual según ‘Vida perfecta.’ Retrieved January 29, 2023, from Ediciones EL PAÍS S.L website: https://elpais.com/television/nueva-tele/2021-11-17/la-catarsis-de-los-treinta-ocho-temas-tabues-de-la-mujer-actual.html

Sánchez, A. S. (2021, October 26). ‘Vida perfecta’: todo sobre la segunda (y última) temporada de la serie de Leticia Dolera en Movistar+. Retrieved January 29, 2023, from Vogue España website: https://www.vogue.es/living/articulos/vida-perfecta-detalles-segunda-temporada-series-movistar

Sánchez-Mellado, L. (2021, November 28). Leticia Dolera: “Estoy descubriendo los grises, no todo es blanco o negro.” Retrieved January 29, 2023, from Ediciones EL PAÍS S.L website: https://elpais.com/television/2021-11-28/leticia-dolera-estoy-descubriendo-los-grises-no-todo-es-blanco-o-negro.html