Categoria: Cinema català

Carla Simón, la primera directora espanyola en guanyar l’os de Berlin

La cineasta reivindica la necessitat de que l’acadèmia del cine espanyola promogui la cultura i ampli la diversitat de produccions

Foto de Queralt Castillo Cerezuela _El país 

Carla Simón va guanyar el darrer 2021 l’os de Berlin. Aquest premi l’ha convertit en una de les cineastes més rellevants del panorama espanyol actual. Amb només dues pel·lícules en la seva carrera, ha aconseguit destacar com una de les veus més singulars i originals del cinema espanyol contemporani.

La directora va néixer el 1986 i va estudiar cinema primer a la Universitat de Califòrnia i posteriorment a l’Escola de Cinema de Londres. Va començar la seva carrera com a creadora de documentals. El 2017 va debutar en el llargmetratge de ficció amb “Estiu 1993”, pel·lícula autobiogràfica que va guanyar multiples premis en festivals internacionals, entre els quals destaquen el Gran Premi del Jurat a la Berlinale i el Gaudí a Millor Pel·lícula en català.

Estiu 1993 

La pel·lícula, narra la història d’una nena que ha de viure amb la seva família adoptiva després de la mort dels seus pares. El film, va ser aclamat per la crítica pel seu relat delicat i emotiu. Va ser un èxit de taquilla i va permetre que la directora es convertís en una de les cineastes més prometedores del moment.

El 2021, Simón va estrenar la seva segona producció , “Alcarràs”, una pel·lícula documental que relata les arrels del seu pare a aquesta població catalana. La pel·lícula va ser seleccionada per a la secció oficial del Festival de Cinema de San Sebastián, i va ser guardonada amb el Premi a l’Os d’or de la Berlinale.

La carrera de Simón ha estat caracteritzada per una sensibilitat única i una capacitat per abordar temes difícils de manera colpidora i sentimental. Les seves pel·lícules han estat elogiades per la seva autenticitat i capacitat per connectar amb el públic.

Simón també està compromesa amb aconseguir que el panorama espanyol fagi un cinema més plural i amb una major diversitat de perspectives. Per ella “el cinema reflexa la vida mateixa” i per tant “és important que les dones creem històries perquè som la meitat del món”. El punt de vista de les dones directores es indubtablement diferent al dels homes i Simón creu que “hi ha d’haver una reparació històrica ja que era poc just com estaven explicats els relats, les dones i la masculinitat”.

Alcarràs 

Simón va ser guardonada als Premís Gaudí d’aquest 2023 amb tres estatuetes per “Alcarràs”, per contra no es va endur cap dels premis Goya als que estava nominada. Sobre això, la cineasta creu que calen més veus a l’acadèmia espanyola “Falta feina per fer quant a la diversitat, crec que és obvi. Però crec que aquesta feina es fa precisament començant per convidar molta més gent, més diversa, més dones… Per mi, sincerament, no va ser cap sorpresa”.

Atrapadas 

A propòsit de donar veu al paper de les dones al panorama del cinema espanyol, RTVE va tirar endavant el darrer setembre del 2022 el llançament d’atrapadas, un projecte que uneix a nou personalitats del cinema: directores, actrius i productores per tal de reflexionar sobre el passat, present i futur de la industria des d’una mirada femenina. 

Carla Simón ha aconseguit establir-se com una de les veus més prometedores del cinema espanyol contemporani i el seu palmarès segur que continuarà creixent i evolucionant en els propers anys.

Webgrafia

https://www.rtve.es/television/20220917/atrapadas-carla-simon-mujeres-cine-alcarras-oscar/2402269.shtml https://www.rac1.cat/cultura/20230221/105542/carla-simon-premis-goya-falta-feina-diversitat-obvi.html 

Isabel Coixet: Una directora entre directors

“Totes les coses bones costen. Vaig una mica encorbada perquè m’ha tocat picar molta pedra”.

La directora Isabel Coixet durant la gal.la dels Premis Goya el 2018

Isabel Coixet és una directora barcelonina considerada una de les directores i guionistes més reconegudes i internacionals dels nostres temps. A més a més, ha realitzat tasques de producció durant més de tres dècades. Va créixer en una família de classe mitjana i té estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, però ràpidament va abandonar la carrera per dedicar-se al món del cinema. La seva passió pel cinema ve des de la infantesa després de que un familiar li regalés una càmera de 8mm a la seva comunió amb la que va començar a gravar escenes familiars. Tanmateix, la vinculació amb la seva àvia, una taquillera del cine del seu barri, va fer que li interessés el món del cinema així com el so i la imatge.

Des de finals dels anys vuitanta ha estat fent films a Espanya, la primera fou, “Demasiado viejo para morir joven”, que es va estrenar el 1989. Durant els anys noranta i dos mil va rebre alavances de critica i públic com a les pel·lícules “Cosas que nunca te dije” (1996) i “Mi vida sin mí” (2003). Però, va ser amb “La vida secreta de les paraules” (2005) que va aconseguir el reconeixement internacional, guanyant diversos premis en festivals de cinema europeus, com ara la Concha d’Or al Festival de San Sebastián i el Premi Goya a la millor pel·lícula. La carrera de Coixet es caracteritza per una gran versatilitat i diversitat temàtica. Ha explorat diferents gèneres, des del drama fins a la comèdia, i ha abordat temes com la mort, la identitat, les relacions personals, la guerra o la lluita per la igualtat de gènere. Això l’ha convertit en una de les cineastes més destacades i influents del panorama cinematogràfic espanyol i europeu. Entre les seves pel·lícules destaquen “Elegy” (2008), basada en la novel·la “The Dying Animal” de Philip Roth, “Mapa de los sonidos de Tokyo” (2009), una història d’amor i assassinat ambientada a la capital japonesa, i “Nadie quiere la noche” (2015), que narra la història d’una exploradora que busca el seu marit enmig dels glaciars de l’Àrtic. Ha treballat amb actors internacionals de la talla de Juliette Binoche, Ben Kingsley, Isabelle Huppert, Monica Belluci o els espanyols Javier Bardem i Penélope Cruz.

Coixet també ha dirigit documentals, com “Invisibles” (2007), que tracta sobre la vida de persones anònimes que lluiten contra la pobresa i la desigualtat, i “Escuchando al juez Garzón” (2011), que explora la figura del jutge espanyol Baltasar Garzón i la seva tasca a la lluita contra el terrorisme. A més de la seva activitat com a directora, Coixet també ha col·laborat com a productora en pel·lícules com “Pa negre” (2010) o “The Bookshop” (2017). També ha participat en campanyes publicitàries i ha realitzat videoclips per a artistes com Moby, Bebe o Mishima. Coixet ha rebut nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva carrera, incloent el Premi Nacional de Cultura de Catalunya el 2016, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2020 i l’Orde de les Arts i les Lletres de França el 2021. A més, ha estat membre del jurat de diversos festivals de cinema i ha impartit conferències sobre el paper de les dones al cinema.

Leticia Dolera, una nova ficció amb perspectiva de gènere

Leticia Dolera recull les inquietuds d’una nova ficció televisiva que busca la reflexió social des d’una perspectiva de gènere però amb un to de comedia. 

Leticia Dolera en un acte d'inaguració de la marca Hispanitas

Autor de la imatge : influencia marketing . Llicencia : creative commons 

Leticia Dolera es una actriu , guionista i directora de cinema nascuda a Barcelona. Dolera s’inicia a la televisió l’any 2000 com a actriu amb aparicions en sèries com ara Al salir de classe , Los serrano , Hospital Central o Bajo Sospecha. També va ser part de series estrangeres com ara la britànica Mad Dogs (2014), produccions franceses com Petits Meurtres en famille o la estatunidenca The nightmane Worlds of H.G Wells. En cinema destaca sobretot pels seus papers en El otro lado de la cama (2002) i la multipremiada La novia (2015).

En la seva faceta com a directora i guionista, després de dirigir diversos curtmetratges Dolera va produir el seu primer llargmetratge Requisitos para ser una persona normal. Aquesta producció del 2015 la va portar a rebre el premi a millor guinoista novella del Festival de Màlaga i a  nominacions als Goya i als premis Feroz en la categoria de millor comedia i millor direcció revelació.

L’èxit de la Vida Perfecta

Després del seu primer èxit la guionista va dirigir el darrer 2019 la serie Vida perfecta , en la que ella és guionista, directora i actriu protagonoista . La serie es una drama-comedia generacional que mostra les expectatives frustrades de tres protagonistes que s’enfronten als diferents reptes dels inicis de la vida adulta. La particularitat però, es que Leticia Dolera fa un relat amb  perspectiva de gènere i al llarg dels 6 episodis planteja escenes i qüestions sobre l’univers femení , des de les parelles obertes, la masculinitat no hègemonica, l’estigma de la regla, la masturbació femenina o la depresió postpart.

A Vida perfecta la guionista relata també la història d’un personatge discapacitat i la seva relació amb la paternitat amb una visió transparent. En definitiva , l’objectiu de la cineasta en aquesta producció és desafiar les regles establertes socialment atorgant un relat divers i diferent de l’experiència de la dona contemporània quan arriba als 30 anys. El darrer 2021 es va estrenar la segona temporada de la serie a Movistar + amb molt d’éxit. Si ets una persona que busca veure una serie diversa i diferent que desmonta mites sobre la femenitat, t’has de mirar Vida perfecta.

Leticia Dolera i el seu compromís feminista

Com bé s’evidencia a Vida perfecta la guionista es famosa per mostrar el seu compromís amb la causa feminista en la direcció dels seus continguts, ja que creu que: “Sin las mujeres cineastas el relato cultural està incompleto”. Per a la actriu “ El cinema es formador de caràcters masculins i femenins i es la nostra responsabilitat que en les produccions s’ensenyin una pluralitat d’existències femenines i masculines”.

El cinema incideix sens dubte en l’imaginari col·lectiu i dona una visió d’aquelles caracteristiques adecuades per “ser un home “ com ara el valor , la independencia o la seguretat. De la mateixa manera la dona es troba amb una serie d’expectatives a complir. “ El cine también es un lugar de reflexión, me pregunto si todos los héroes y anti-héroes (masculinos) son también vulnerables, inseguros o miedosos. Si son personajes que dedican tiempo de su vida a la crianza y educación de sus hijos, o si ven a sus compañeras mujeres como iguales” deia la cineasta en una entrevista per El país .

Dolera busca que aquell que rebi el seu contingut reflexioni sobre diverses problemàtiques socials des d’una perspectiva de gènere però amb un to de comedia. Es per aquest compromís que el 2017 va ser galardonada amb el premi Bacardí Sitges al Espiritu indomable. Aquest enfocament feminista l’ha convertit en una figura polémica ja que s’he l’ha aplaudit per trencar tabús però se l’ha acusat al mateix temps de comercialitzar la causa feminista.

Bibliografia/ referencies

Dolera, L. (2022, September 6). Cuando las películas enseñan “qué es ser un hombre.” Retrieved January 29, 2023, from Ediciones EL PAÍS S.L website: https://elpais.com/babelia/2022-09-06/cuando-las-peliculas-ensenan-que-es-ser-un-hombre.html

Institut Ramon Llull. (n.d.). Les directores ja no són una excepció al cinema català. Retrieved January 29, 2023, from Llull.cat website: https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=39045&url=les-directores-ja-no-son-excepcio-cinema-catala.htm

López, C. (2021, November 17). La catarsis de los treinta. Ocho temas tabúes de la mujer actual según ‘Vida perfecta.’ Retrieved January 29, 2023, from Ediciones EL PAÍS S.L website: https://elpais.com/television/nueva-tele/2021-11-17/la-catarsis-de-los-treinta-ocho-temas-tabues-de-la-mujer-actual.html

Sánchez, A. S. (2021, October 26). ‘Vida perfecta’: todo sobre la segunda (y última) temporada de la serie de Leticia Dolera en Movistar+. Retrieved January 29, 2023, from Vogue España website: https://www.vogue.es/living/articulos/vida-perfecta-detalles-segunda-temporada-series-movistar

Sánchez-Mellado, L. (2021, November 28). Leticia Dolera: “Estoy descubriendo los grises, no todo es blanco o negro.” Retrieved January 29, 2023, from Ediciones EL PAÍS S.L website: https://elpais.com/television/2021-11-28/leticia-dolera-estoy-descubriendo-los-grises-no-todo-es-blanco-o-negro.html