Pedro Almodóvar: el major exponent del cinema espanyol

El cineasta es recolza en els colors i la fotografia donant importància al guió i les característiques dels personatges.

El director de cinema Pedro Almodóvar als premis Goya del 2020

Pedro Almodóvar és un director, productor i guionista del cinema espanyol de major projecció internacional. Es caracteritza per una direcció audaç, una representació oberta de temàtiques diverses, i l’ús de l’estètica visual acolorida i vibrant com a punts principals. Va començar la seva carrera cinematogràfica a Madrid on va treballar a l’empresa de telecomunicacions Telefónica mentre escrivia guions i gravava curtmetratges amb la seva càmera Super-8. Va ser una de les figures més representatives de l’anomenada “movida madrilenya” durant la meitat dels anys setanta i principis dels anys vuitanta aprofitant el moment d’obertura que vivia el país després de la fi de la dictadura franquista.

El seu primer llargmetratge “Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón”, de l’any 1980, va situar-lo en el mapa i va tenir força èxit a Espanya. La pel·lícula tractava temes encara tabú com el sexe, les drogues, les relacions familiars o la música punk i el jovent sacsejant l’opinió pública. Almodóvar es va convertir en una figura important al cinema espanyol durant la dècada dels anys vuitanta amb d’altres pel·lícules com: “Laberinto de pasiones” (1982), “¿Que he hecho yo para merecer esto?” (1984), “Matador” (1986) o “La Ley del deseo” (1987). De fet, va ser després de filmar aquestes pel·lícules que va decidir muntar la seva pròpia productora, El Deseo S.A, i començar una trajectòria d’èxit comercial que el van portar a convertir-se en el màxim referent internacional del cinema espanyol dels anys vuitanta i noranta.

Tot i això, l’èxit internacional va venir de la mà del film de l’any 1988 “Mujeres al borde de un ataque de nervios” que va otorgar-li l’aplaudiment de critica i públic arreu del món. Aquesta pel·lícula va ser nominada a l’Óscar a millor pel·lícula internacional i va recollir d’altres premis internacionals. Però no va ser fins el 1999 i l’any 2002 que no va guanyar l’Óscar a millor pel·lícula estrangera i millor guió original per “Todo sobre mi madre” i “Hable con ella”, respectivament.

A més a més de dirigir, Almodóvar ha escrit la majoria dels seus guions, sovint, inspirant-se en la seva pròpia vida i en les històries que ha conegut durant la seva infantesa i la seva activitat a Madrid. Destaquen els seus colors brillants i l’estètica plasmada a la imatge i fotografia dels seus llargmetratges. L’èxit del seu cinema va continuar viu durant la dècada dels dos mil amb “Volver”, pel·lícula que s’endinsa en el món de l’Espanya rural amb les dones com a eix vertebrador de la trama. Va tenir un gran èxit de taquilla i va suposar el retrobament amb una de les seves actrius predilectes, Carmen Maura. Així doncs, “Volver”, va guanyar cinc premis Goya suposant la reconciliació entre l’Acadèmia del cinema espanyol i el mateix director després d’algunes desavinences.

Durant els darrers anys Pedro Almodóvar ha continuat fent cintes tan de drama com de comèdia arribant a fer una autobiografia a la pel·lícula “Dolor y Gloria” del 2019 que explorava la creativitat, memòria i vellesa de l’artista. Aquest fet, va suposar la seva coronació com a director de cinema amb més premis Goya, un total de set. Tanmateix, ha estat reconegut amb quatre premis Bafta, cinc premis de l’Acadèmia del Cinema Europeu o el Premi Princesa d’Astúries de les Arts.

Carla Simón, la primera directora espanyola en guanyar l’os de Berlin

La cineasta reivindica la necessitat de que l’acadèmia del cine espanyola promogui la cultura i ampli la diversitat de produccions

Foto de Queralt Castillo Cerezuela _El país 

Carla Simón va guanyar el darrer 2021 l’os de Berlin. Aquest premi l’ha convertit en una de les cineastes més rellevants del panorama espanyol actual. Amb només dues pel·lícules en la seva carrera, ha aconseguit destacar com una de les veus més singulars i originals del cinema espanyol contemporani.

La directora va néixer el 1986 i va estudiar cinema primer a la Universitat de Califòrnia i posteriorment a l’Escola de Cinema de Londres. Va començar la seva carrera com a creadora de documentals. El 2017 va debutar en el llargmetratge de ficció amb “Estiu 1993”, pel·lícula autobiogràfica que va guanyar multiples premis en festivals internacionals, entre els quals destaquen el Gran Premi del Jurat a la Berlinale i el Gaudí a Millor Pel·lícula en català.

Estiu 1993 

La pel·lícula, narra la història d’una nena que ha de viure amb la seva família adoptiva després de la mort dels seus pares. El film, va ser aclamat per la crítica pel seu relat delicat i emotiu. Va ser un èxit de taquilla i va permetre que la directora es convertís en una de les cineastes més prometedores del moment.

El 2021, Simón va estrenar la seva segona producció , “Alcarràs”, una pel·lícula documental que relata les arrels del seu pare a aquesta població catalana. La pel·lícula va ser seleccionada per a la secció oficial del Festival de Cinema de San Sebastián, i va ser guardonada amb el Premi a l’Os d’or de la Berlinale.

La carrera de Simón ha estat caracteritzada per una sensibilitat única i una capacitat per abordar temes difícils de manera colpidora i sentimental. Les seves pel·lícules han estat elogiades per la seva autenticitat i capacitat per connectar amb el públic.

Simón també està compromesa amb aconseguir que el panorama espanyol fagi un cinema més plural i amb una major diversitat de perspectives. Per ella “el cinema reflexa la vida mateixa” i per tant “és important que les dones creem històries perquè som la meitat del món”. El punt de vista de les dones directores es indubtablement diferent al dels homes i Simón creu que “hi ha d’haver una reparació històrica ja que era poc just com estaven explicats els relats, les dones i la masculinitat”.

Alcarràs 

Simón va ser guardonada als Premís Gaudí d’aquest 2023 amb tres estatuetes per “Alcarràs”, per contra no es va endur cap dels premis Goya als que estava nominada. Sobre això, la cineasta creu que calen més veus a l’acadèmia espanyola “Falta feina per fer quant a la diversitat, crec que és obvi. Però crec que aquesta feina es fa precisament començant per convidar molta més gent, més diversa, més dones… Per mi, sincerament, no va ser cap sorpresa”.

Atrapadas 

A propòsit de donar veu al paper de les dones al panorama del cinema espanyol, RTVE va tirar endavant el darrer setembre del 2022 el llançament d’atrapadas, un projecte que uneix a nou personalitats del cinema: directores, actrius i productores per tal de reflexionar sobre el passat, present i futur de la industria des d’una mirada femenina. 

Carla Simón ha aconseguit establir-se com una de les veus més prometedores del cinema espanyol contemporani i el seu palmarès segur que continuarà creixent i evolucionant en els propers anys.

Webgrafia

https://www.rtve.es/television/20220917/atrapadas-carla-simon-mujeres-cine-alcarras-oscar/2402269.shtml https://www.rac1.cat/cultura/20230221/105542/carla-simon-premis-goya-falta-feina-diversitat-obvi.html 

Isabel Coixet: Una directora entre directors

“Totes les coses bones costen. Vaig una mica encorbada perquè m’ha tocat picar molta pedra”.

La directora Isabel Coixet durant la gal.la dels Premis Goya el 2018

Isabel Coixet és una directora barcelonina considerada una de les directores i guionistes més reconegudes i internacionals dels nostres temps. A més a més, ha realitzat tasques de producció durant més de tres dècades. Va créixer en una família de classe mitjana i té estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, però ràpidament va abandonar la carrera per dedicar-se al món del cinema. La seva passió pel cinema ve des de la infantesa després de que un familiar li regalés una càmera de 8mm a la seva comunió amb la que va començar a gravar escenes familiars. Tanmateix, la vinculació amb la seva àvia, una taquillera del cine del seu barri, va fer que li interessés el món del cinema així com el so i la imatge.

Des de finals dels anys vuitanta ha estat fent films a Espanya, la primera fou, “Demasiado viejo para morir joven”, que es va estrenar el 1989. Durant els anys noranta i dos mil va rebre alavances de critica i públic com a les pel·lícules “Cosas que nunca te dije” (1996) i “Mi vida sin mí” (2003). Però, va ser amb “La vida secreta de les paraules” (2005) que va aconseguir el reconeixement internacional, guanyant diversos premis en festivals de cinema europeus, com ara la Concha d’Or al Festival de San Sebastián i el Premi Goya a la millor pel·lícula. La carrera de Coixet es caracteritza per una gran versatilitat i diversitat temàtica. Ha explorat diferents gèneres, des del drama fins a la comèdia, i ha abordat temes com la mort, la identitat, les relacions personals, la guerra o la lluita per la igualtat de gènere. Això l’ha convertit en una de les cineastes més destacades i influents del panorama cinematogràfic espanyol i europeu. Entre les seves pel·lícules destaquen “Elegy” (2008), basada en la novel·la “The Dying Animal” de Philip Roth, “Mapa de los sonidos de Tokyo” (2009), una història d’amor i assassinat ambientada a la capital japonesa, i “Nadie quiere la noche” (2015), que narra la història d’una exploradora que busca el seu marit enmig dels glaciars de l’Àrtic. Ha treballat amb actors internacionals de la talla de Juliette Binoche, Ben Kingsley, Isabelle Huppert, Monica Belluci o els espanyols Javier Bardem i Penélope Cruz.

Coixet també ha dirigit documentals, com “Invisibles” (2007), que tracta sobre la vida de persones anònimes que lluiten contra la pobresa i la desigualtat, i “Escuchando al juez Garzón” (2011), que explora la figura del jutge espanyol Baltasar Garzón i la seva tasca a la lluita contra el terrorisme. A més de la seva activitat com a directora, Coixet també ha col·laborat com a productora en pel·lícules com “Pa negre” (2010) o “The Bookshop” (2017). També ha participat en campanyes publicitàries i ha realitzat videoclips per a artistes com Moby, Bebe o Mishima. Coixet ha rebut nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva carrera, incloent el Premi Nacional de Cultura de Catalunya el 2016, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2020 i l’Orde de les Arts i les Lletres de França el 2021. A més, ha estat membre del jurat de diversos festivals de cinema i ha impartit conferències sobre el paper de les dones al cinema.

Juan Antonio Bayona: un geni del cinema de terror

“M’encanta el cinema de terror, sempre m’ha agradat”

“Archivo:Bayona en la alfombra roja de los Premios Goya 2017.jpg” de Ruben Ortega tiene licencia CC BY-SA 4.0. 
Para ver una copia de esta licencia, visite https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/?ref=openverse.

D’on ve el seu èxit?

Juan Antonio Bayona (o directament Bayona) és un director de cinema espanyol reconegut a escala mundial gràcies a les seves produccions de gran impacte visual. El seu èxit ha sigut progressiu. Abans de tot, Bayona es va iniciar en el món cinematogràfic sent assistent de direcció en algunes pel·lícules espanyoles com per exemple “Los otros” o “El final de la noche”. No obstant això, va ser l’any 2007 quan Bayona va dirigir la seva primera pel·lícula titulada “El orfanato”. Una producció del gènere de terror que va tenir un èxit rotund a Espanya. Fins i tot, la pel·lícula de Bayona va estar nominada als premis Goya d’aquell mateix any. Res malament per a ser la primera pel·lícula que dirigeix!

En veritat, tota primera pel·lícula per un cineasta és molt important perquè sense dubte pot definir el seu avenir professional. Abans del seu primer gran èxit, Bayona només havia treballat en comèdies o tragicomèdies, i llançar-se al gènere de terror va ser una cosa innovadora que li va agradar. De fet, quan Bayona li va comentar al seu productor Guillermo del Toro la idea d’endinsar-se en el gènere de terror, el mateix director reconeix que el seu company es va sorprendre: “Li va estranyar molt, perquè no m’associava per res amb el terror”.

Arran d’aquest èxit, podem dir que Bayona ha revolucionat el cinema de terror. Però també ha executat obres mestres d’altres gèneres com per exemple “Lo imposible”(2012). Sens dubte, és una gran recomanació que us podem fer des del nostre blog. Va tenir un èxit brutal i va rebre una gran quantitat de nominacions i premis com cinc premis Goya (entre altres).

“TIFF 2012 – The Impossible” de jbach tiene licencia CC BY-NC-ND 2.0. 
Para ver una copia de esta licencia, visite https://creativecommons.org/licenses/by-nd-nc/2.0/jp/?ref=openverse

Les lliçons de vida mitjançant la ficció

Una cosa que podem destacar de les pel·lícules de Bayona són també els missatges que transmet als espectadors. El cineasta espanyol reflecteix a través de la pantalla grans temes socials i emocionants que són rellevants per a la nostra societat. La seva pel·lícula “Un monstruo viene a verme” és un gran exemple. Bayona va tractar de plasmar com la societat s’enfronta als problemes de salut i a la mort, però sobretot, com s’ha d’afrontar aquestes situacions tan complicades. Bàsicament, la història tracta d’un nen que passa per un dels moments més difícils de la seva vida: els seus pares es van separar, ha d’afrontar la mort pròxima de la seva mare malalta de càncer i en el col·legi pateix assetjament escolar.

En definitiva, tot això suposa un calvari pel nen. En respecte a això, en una entrevista sobre la pel·lícula Bayona va deixar clar que la malaltia ha de servir com “un recordatori per soltar-nos i ser prou valent per explicar la veritat, que a vegades és molt dur d’explicar”. D’aquí la importància que li dona Bayona a la figura del monstre, ja que aquest representa les emocions reprimides del nen i la necessitat d’acceptar la seva situació per poder continuar endavant en la vida. Una autèntica metàfora i lliçó de vida transmesa a través de la fantasia. A Bayona, en efecte, li agrada introduir la fantasia en les seves produccions per a explicar la realitat.

Cinema i ecologia?

“Jurassic World: Fallen Kingdom” de juancarlosuribegarza está marcado con Public Domain Mark 1.0. 
Para ver los términos, visite https://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/?ref=openverse.

Finalment, tampoc podem passar per alt la gran feina de Bayona amb la seqüela de “Jurassic World: el reino caído”. Com a resultat, Bayona va superar les expectatives esperades i va realitzar una autèntica joia cinematogràfica amb moltes emocions i amb un clar missatge: la necessitat que nosaltres com a societat cuidem i protegim la biodiversitat i el medi ambient.

De fet, hi ha una escena que il·lustra molt bé aquest missatge i és quan els protagonistes s’adonen que els dinosaures estan en perill de morir a causa d’una imminent irrupció del volcà. En comptes de deixar que els dinosaures morin per culpa de la catàstrofe natural, el personatge interpretat per Bryce Dallas Howard suggereix salvar-los i portar-los a un lloc segur perquè puguin sobreviure. Bayona aconsegueix així que empatitzem amb els dinosaures. En efecte, és un clar missatge de Bayona sobre la necessitat de protegir i preservar tota forma de vida en el nostre planeta.

En conclusió, Bayona és un dels cineastes amb més talent que hi ha en l’actualitat. Les seves pel·lícules tenen una història amb uns rerefons que enganxen, amb una gran narrativa i sobretot un ús increïble dels efectes especials. Si ets amant del cinema, a què esperen per introduir-te en el meravellós món Bayona?

Bibliografia

L. (2016, 3 octubre). J.A. Bayona: ‘Un monstruo viene a verme’, “es una verdad dolorosa pero curativa”. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=E3yoUFtvUCE&feature=youtu.be

MeseguerBarcelona, A. (2018, 7 junio). J. A. Bayona logra lo imposible con ‘Jurassic World: El reino caído’. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/cultura/20180607/444152467356/bayona-logra-imposible-jurassic-world-el-reino-caido.html

G. (2019, 9 agosto). Bayona: «Me gusta la fantasía para hablar de la realidad». GARA. https://www.naiz.eus/eu/hemeroteca/gara/editions/2019-05-11/hemeroteca_articles/bayona-me-gusta-la-fantasia-para-hablar-de-la-realidad

«El orfanato»: Un clásico de terror con origen en «Los Serrano» y Guillermo del Toro. (2021, 1 marzo). Fotogramas. https://www.fotogramas.es/noticias-cine/a35612676/el-orfanato-ja-bayona-origen-pelicula-rodaje/

J. A. Bayona: Biografía y filmografía. (2022, 2 septiembre). AlohaCriticón. https://www.alohacriticon.com/cine/actores-y-directores/j-a-bayona/

Alejandro Amenábar, una figura clau del cinema espanyol

Fem un repàs a la vida i obra d’Alejandro Amenábar, un dels directors més reconeguts del cinema espanyol
Fem un repàs a la vida i obra d’Alejandro Amenábar, un dels directors més reconeguts del cinema espanyol.
 
Fem un repàs a la vida i obra d’Alejandro Amenábar, un dels directors més reconeguts del cinema espanyol. Pedro J Pacheco https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Premios_Goya_2019_-_Alejandro_Amenabar.jpg

Alejandro Amenábar s’ha convertit en els darrers vint i cinc anys en una figura clau del cinema espanyol. Va néixer a Santiago de Xile tot i què un any després es va traslladar a Madrid amb els seus pares pel cop d’estat d’Augusto Pinochet. Va créixer entre dues cultures, fet, que el va donar una sèrie de referències i vivències que es veuen reflectides a la seva filmografia. Tot i això, sempre s’ha declarat com un ciutadà espanyol tot i que no descarta tornar al seu país natal per rodar pel·lícules o series sobre les atrocitats de la dictadura xilena.

Des de petit ha estat un apassionat de les imatges i un dels seus passatemps preferits ha estat el de jugar amb les cintes de vídeo que hi havia per casa. La seva pel·lícula preferida és 2001: una odissea a l’espai de Kubrick on va descobrir un gran interès per les imatges i la música. Amb el temps va destacar en la composició i toca alguns instruments com el piano o la guitarra. Ha realitzat la majoria de bandes sonores de les seves pel·lícules i en moments d’aturades de rodatges ha realitzats composicions per a films d’altres directors.

Als anys noranta cursa estudis d’imatge i so a la Universitat Complutense de Madrid que compaginava amb els seus primers projectes de realitzador. Tot i això va abandonar els estudis per una assignatura de realització i a conseqüència del seu èxit com a creador de curtmetratges. Les seves cintes van despertar la curiositat de nombrosos productors i directors espanyols com el català Bigas Luna. Però, sense cap mena de dubte, va ser la pel·lícula Tesis del 1996 que el va portar al reconeixement unànime tant del públic com de la critica. A partir d’aquí, va iniciar una ascendent carrera comercial que el va posicionar entre els millors directors de cinema espanyol del moment.

A això van ajudar les candidatures als premis Goya o els premis del cinema europeu. L’any següent la pel·lícula Abre los ojos, amb un pressupost més ambiciós i actors ja instaurats al cinema com Penélope Cruz el van catapultar a l’esfera americana i Hollywood es va interessar pels seus projectes. Tot i que la segona part “a l’americana” no va tenir el mateix èxit que la primera aquests anys li van servir pel llançament internacional amb el reconeixement a d’altres festivals com Sundance, Cannes o Berlín.

Amb la pel.lícula Los Otros treballa amb actrius de la talla de Nicole Kidman en una cinta de suspens que fou pionera per ser el primer cas  d’una coproducció a la industria espanyola d’aquestes magnituds. En aquesta pel·lícula podem veure una de les influències més clares de la filmografia d’Alejandro Amenábar, el cinema de Hitchcock. Aquesta pel·lícula suposa la seva consolidació cinematogràfica amb un gran èxit comercial. Darrerament, l’any 2004 Amenábar fa un acostament a la temàtica de la mort i tot allò que gira al seu voltant amb la pel·lícula Mar adentro. D’una o altra manera la mort sempre havia estat lligada a la seva filmografia però en aquesta cinta ho podem veure d’una manera més evident.

Aquesta pel·lícula el porta a un punt d’inflexió a la seva carrera amb l’entrega de 14 premis Goya, un Globus d’Or i l’òscar a millor pel·lícula de parla no anglesa. Els darrers anys ha fet d’altres títols destacables compaginant-ho amb la composició de bandes sonores per a d’altres directors. Àgora (2009) Regresión (2015) o Mientras dure la guerra (2019) han estat alguns dels seus títols més celebrats els darrers anys. Tot i això ha realitzat algunes series per a televisió com La Fortuna, de l’any 2021, i ha col·laborat en l’elaboració d’alguns guions.

Ladislau Pi

Premios Goya 2019 – Alejandro Amenabar.jpg – Wikimedia Commons. (2019a, febrero 2). https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Premios_Goya_2019_-_Alejandro_Amenabar.jpg

Martín, J. P. (2022a, marzo 31). Todas las películas de Alejandro Amenábar, ordenadas de peor a mejor. Fotogramas. https://www.fotogramas.es/noticias-cine/g39581270/alejandro-amenabar-mejores-peliculas/

Wikipedia contributors. (2022, 8 noviembre). Alejandro Amenábar. Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Amen%C3%A1bar

Alejandro Amenábar. Cine. Biografía y obras en España es cultura. (s. f.). http://www.xn--espaaescultura-tnb.es/es/artistas_creadores/alejandro_amenabar.html

Alejandro Amenábar. Cine. Biografía y obras en España es cultura. (s. f.). http://www.xn--espaaescultura-tnb.es/es/artistas_creadores/alejandro_amenabar.html

https://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/2188/Alejandro%20Amenabar