Categoria: Cinema francès

Guillaume Canet és un cineasta i comediant francès nascut en un municipi francès anomenat Boulogne-Billancourt. Des de petit ha tingut un gran interès pel món dels cavalls i de l’equitació. No obstant això, aquest interès seu no sorgeix del no-res. A més els seus pares eren criadors de cavalls i això va influir molt en la seva vida personal.

Certament ara estaràs pensant: “Per què m’estan parlant de l’amor que sent Guillaume Canet pels cavalls si jo he vingut a llegir sobre cinema?”. És imprescindible destacar aquest aspecte de la seva vida personal perquè aquesta passió cap a l’equitació ha influït molt en la seva carrera com a director de cinema.

L’equitació, un pilar en la seva vida

De fet, Guillaume Canet en una entrevista va comentar que estava passant per un període complicat en la seva vida personal i el fet de reprendre la competició d’alt nivell “el va ajudar a mantenir els peus a terra”.

En conseqüència, Guillaume Canet va voler plasmar aquest fet tan rellevant de la seva vida en la pantalla gran amb la pel·lícula estrenada en el 2013 titulada “Jappeloup”. La seva producció està basada en la vida del genet francès Pierre Durand, amb el qual s’identifica molt. De fet, és el mateix director que interpreta el paper del protagonista! Com a resultat, la pel·lícula narra la història de com el genet francès va aconseguir guanyar la medalla d’or amb França en els jocs olímpics de Seül de 1988 amb el seu cavall Jappeloup. Però sobretot, la pel·lícula llença un missatge de superació. És a dir, ensenya com el protagonista supera tots els obstacles per a convertir-se en un genet de referència en el món.

Què vol transmetre mitjançant les seves produccions?

Malgrat els missatges inspiradors de les seves pel·lícules, Guillaume Canet no té com aspiració centrar-se en el canvi social. No obstant això, les seves produccions tracten qüestions que tenen a veure amb les relacions humanes i de gran importància en la societat. Per exemple, en la pel·lícula de “Jappeloup”, no busca tractar temes com la desigualtat entre individus ni el conflicte social. Si no que Guillaume Canet tracta de reflectir valors importants com el de la perseverança, el progrés personal, la voluntat de creure en un mateix, etc.

El seu repertori de pel·lícules és també variat. Per exemple, una pel·lícula que podríem destacar és la de “Les petits mouchoirs” perquè se centra en el valor de l’amistat i tot el que comporta aquesta. És a dir, les seves controvèrsies, el riure fins a plorar del riure, però també sobre la realitat de les amistats i com aquestes ens poden fer mal. En resum, en la seva pel·lícula vol ensenyar als espectadors que la vida són dos dies. El temps passa molt de pressa i mentre tinguem salut cal estimar a les persones, mantenir i forjar amistats.

“Mon idole” (2003)

Una altra pel·lícula destacable de Guillaume Canet és per exemple la de “Mon idole” (2003). He volgut destacar aquesta producció perquè a diferència d’unes altres, no presenta un to tan humorístic. Fins i tot, té un to dramàtic. Bàsicament, vol reflectir a través del protagonista anomenat François com el camí i l’ambició per obtenir fama i èxit pot portar a molts alts i baixos fins al punt de patir una crisi existencial.

Guillaume Canet a més d’entretenir amb les seves pel·lícules ha sabut combinar i plasmar valors propis de la nostra societat en forma d’històries apassionants. Tot això, a través de pel·lícules on ha combinat emocions fortes, exaltació i entusiasme. Per aquesta raó, se centra en personatges de la vida quotidiana que es transformen davant les situacions que planteja la vida.

Astèrix i Obèlix… i Zlatan?

Per a acabar, parlarem de l’última producció de Guillaume Canet que va sortir al febrer d’aquest mateix any. La pel·lícula es titula “Astérix i Obélix: l’empire du milieu”. En una entrevista, el cineasta explica que li venia de gust honrar als mítics personatges dels còmics mantenint l’essència dels clàssics personatges d’Astèrix i Obèlix però aportant un estil propi. Tant el va apassionar aquest projecte que es va animar a interpretar a Astèrix. No obstant això, reconeix que al principi li venia de gust interpretar el paper de Cèsar. Així i tot, el van acabar convencent que interpretés al petit gal perquè tenia el caràcter “conqueridor” i alhora “molest” del personatge.

En definitiva, Guillaume Canet ha demostrat ser un cineasta esplèndid que a través d’una grandíssima varietat de produccions ha sabut tractar molts aspectes i valors presents en la nostra societat. Què podem esperar d’ell de cara al futur? No ho sabem. Però el fet que hagi incorporat al famós jugador de futbol Zlatan Ibrahimovic en la seva pel·lícula d’Astèrix i Obèlix, ja ens demostra que aquest cineasta mai ens deixarà de sorprendre. Si encara no has vist cap producció seva, no sé a què estàs esperant.

Autor: Dani León

Bibliografia

Média, P. (2023, 3 febrero). Guillaume Canet – La biographie de Guillaume Canet avec. Gala.fr. https://www.gala.fr/stars_et_gotha/guillaume_canet

Le Point.fr. (2010, 16 octubre). Dans «Les petits mouchoirs», Guillaume Canet «voulait filmer l’amitié». Le Point. https://www.lepoint.fr/culture/dans-les-petits-mouchoirs-guillaume-canet-voulait-filmer-l-amitie-16-10-2010-1250368_3.php

France Inter. (2023, 25 enero). Guillaume Canet : «J’ai voulu faire un film à la hauteur de nos héros gaulois». YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=fGJd23WdMYo

Terrel, A. (2019, 7 diciembre). Guillaume Canet évoque sa passion pour l’équitation : «Cette pratique m’aide à avoir les pieds sur terre». Europe 1. https://www.europe1.fr/culture/guillaume-canet-sur-sa-passion-pour-lequitation-cette-pratique-maide-a-avoir-les-pieds-sur-terre-3935992

Pierrette, M. (2023, 31 enero). Astérix : Guillaume Canet ne voulait pas jouer le petit gaulois dans L’Empire du Milieu. AlloCiné. https://www.allocine.fr/article/fichearticle_gen_carticle=1000010122.html

El director Nicolas Vanier, d’aventurar-se en trineu amb els seus gossos a triomfar en el món del cinema francès.

La vida és sempre una aventura. Així es podria definir la vida de Nicolas Vanier. Un aventurer i director de cinema francès que va compaginar el món de la gran pantalla amb la seva passió per les aventures. Nascut al Senegal, concretament al Dakar, Nicolas Vanier va créixer a una granja familiar de Sologne amb la seva família. Allà va realitzar la seva primera pel·lícula amb set anys mitjançant la càmera que li va donar el seu pare. Aquesta petita producció cinematogràfica tractava sobre el bosc i els porcs senglars. Com veieu, des de petit el cinema i la natura han estat present en la seva vida.

Les expedicions de Nicolas Vanier

Abans d’introduir-se en el món de la pantalla gran, Nicolas Vanier va dedicar-se plenament a les seves expedicions, ja que sempre ha tingut un esperit aventurer: “Soc un viatger de cor, sempre ho he estat”, així es defineix el cineasta francès que ha realitzat molts documentals dedicats a les seves aventures. Segurament el documental més important que ha realitzat va ser “Transsibérie”. Un documental que narra el seu viatge des de la frontera amb Mongòlia fins a l’oceà àrtic. Un total de 7.000 km que va recórrer en canoa, amb cavalls, ponis, rens i amb un trineu empenyorat pels seus gossos.

El periodista Javier Caballero explica a ElMundo.es que un cop Nicolas Vanier va arribar al seu destí (Moskú), entre tota la gent i tots els reporters, l’esperava l’ambaixador francès que li va traslladar un missatge d’en aquell moment president de França, Jacques Chirac: “Rep les felicitacions de tots els teus compatriotes. El teu és l’èxit del coratge, de la determinació. Representes l’harmonia de l’home amb el medi natural”.

Però també destacaríem “La odisea blanca”. Tal com explica Le conférencier, aquest documental narra tot el recorregut que va fer Nicolas Vanier del Gran Nord canadenc d’oest a est. Un total de 8.600 km que es va atrevir a recórrer amb el seu trineu i els seus gossos en un sol hivern. Va rebre suport a mesura que la seva aventura agafava forma. En certs moments, es va plantejar abandonar el repte. Però finalment, sense donar-vos molts detalls per evitar els espòilers, va aconseguir el que volia en 99 dies, 11 hores i 53 minuts sota el suport de milers de persones que esperaven la seva arribada a prop del Château Frontenac.

La ficció de Nicolas Vanier

Va començar en el món del cinema amb documentals de les seves expedicions, però Nicolas Vanier també es va passar al món de la ficció amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de la natura i intensificar l’amor cap aquesta. Així mateix, sempre li ha donat molta importància tant a la bellesa de la fotografia com la de la història, donant energia i esperances a l’espectador. Algunes de les seves pel·lícules més destacades serien “L’école Buissonnière”, “Donne-moi des ailes” i “Belle et Sebastien”.

Podríem destacar la pel·lícula de “Donne-moi des ailes”. Un film que destaca per la bellesa de plans i escenes amb paisatges naturals. Un nen anomenat Christian que passarà les seves vacances a la naturalesa amb el seu pare. Aquesta idea li resulta un malson, però finalment, pare i fill s’uniran per un mateix objectiu: salvar una espècie en perill d’extinció.

En una entrevista realitzada per Cineplex Colombia, Nicolas Vanier explica que amb les seves pel·lícules potser no pot canviar el món, però ell en aquesta producció volia aconseguir que la gent s’enamorés de la naturalesa i dels ocells que estan patint les conseqüències del canvi climàtic. Una cosa que destaca Nicolas Vanier és la dificultat que van tenir per gravar certes escenes en les quals els ocells volaven. Com a curiositat, el francès explica que a l’hora d’utilitzar drons per gravar certes escenes, els ocells ho veien com un objecte d’amenaça i en conseqüència, els ocells destrossaven els drons. És per això que van haver de recórrer a un ultralleuger.

Un amant i defensor de la naturalesa

Per si no ha quedat clar, Nicolas Vanier a més d’un aventurer permanent ens menciona El Mundo, és un autèntic enamorat de la naturalesa. És justament això el que l’ha motivat a realitzar totes aquestes expedicions esmentades anteriorment. Arran de les seves expedicions, el seu amor envers la natura s’ha intensificat i és per això que sent un deute moral de tornar-li tot el que aquesta li ha aportat en la seva vida.

Nicolas Vanier és un home que viu en harmonia amb la naturalesa i vol transmetre això a la resta de la gent a través del cinema, amb pel·lícules ón els protagonistes son els animals i el seu entorn, la natura. Creu que hi ha massa persones que es creuen ecologistes i que l’únic que fan és parlar sense cap mena de coneixement i amb propòsits demagògics. Davant aquest fet, Nicolas Vanier pensa que la solució està en nosaltres mateixos i és justament això el que vol transmetre amb les seves produccions (com hem vist amb “Donne-moi des ailes”). Com menciona en la seva entrevista a “Le chasseur français”, considera que ens hem de responsabilitzar, restringir certes coses i parar de malgastar recursos com aliments, energia, paper, etc.

Autor: Dani León

· Le Chasseur Français. (2022, 10 octubre). Interview exclusive de Nicolas Vanier pour le chasseur français. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=qIQvHAzQ0lA

• El aventurero Nicolas Vanier llega al corazón de MoscÃ^o tras recorrer Siberia en un trineo de perros | elmundo.es. (2006, 19 marzo). https://www.elmundo.es/elmundo/2006/03/19/sociedad/1142800518.html

• – EL MUNDO | Suplemento natura 8 – Nicolas Vanier. (s. f.). https://www.elmundo.es/suplementos/natura/2006/8/1163420236.html

• Le conférencier. (s. f.). nicolas vanier. https://nicolasvanier.com/le-conferencier/

Entrevistas Cineplex Colombia. (2020, 1 octubre). Charla con el director NICOLAS VANIER. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=taOeKWtv53s

La comèdia social, un gènere versàtil

Basant-se en el clàssic cinema italià, sembla que el duo de cineastes Eric Toledano i Olivier Nakache ha trobat la fórmula per a aconseguir transmetre les seves idees a través de les pel·lícules. “Intocable”, obra que entreté, però que principalment busca enviar un missatge d’integració i cohesió social, és una de les més vistes de la història en parla no anglesa. Ara bé, en quina mesura té el cinema poder de canvi social? Si el nostre objectiu és fer arribar un missatge al màxim nombre d’espectadors i obtenir una resposta positiva, és la clau l’humor? Aparentment, si analitzem les obres d’Eric Toledano i Olivier Nakache, podria ser que sí.

Tots dos directors participen en totes les etapes de producció de les pel·lícules, la qual cosa a Europa és cada vegada més habitual. I, al costat de les seves facetes de guionistes, això els dona la llibertat necessària per a triar les històries que desitgen explicar : conflictes de classe i mobilitat social, immigració, racisme i integració cultural o exclusió de persones amb diversitat funcional, entre altres temes. I això, al seu torn, està recolzat per una societat especialment conscienciada amb la importància de la cultura, com ho és la francesa. Tenir la possibilitat d’expressar-se és el primer pas. I que l’art tingui un cert estatus atorgat per la ciutadania facilita que els autors es decideixin a  explicar les unes o les altres històries i que aquestes tinguin èxit.

El reconeixement que Eric Toledano i Olivier Nakache tenen al seu país és, per tant, comprensible, més encara si tenim en compte la tradicional cultura política reivindicativa de gran part dels francesos. Però si volem intentar buscar resposta a les preguntes exposades en el primer paràgraf, l’interessant és l’èxit que les seves pel·lícules tenen i/o poden tenir en altres societats. Aquest fenomen té lloc també amb les obres d’altres cineastes, però en concret les seves tornen a col·locar a primera pàgina la comèdia social. I, la cosa que és segurament més important, ens plantegen múltiples interrogants que ens ajuden a intentar comprendre la funció de l’art com a motor del canvi social.

Les preguntes que ens plantegen tots dos directors poden dividir-se entre aquelles que evoquen les pel·lícules i les que sorgeixen en analitzar les mateixes. En primer lloc, les històries proposades inciten a l’espectador a replantejar-se comportaments o idees sobre certs aspectes de la vida o la societat, així com a mobilitzar-se a nivell individual o col·lectiu per una causa concreta. Mentre que en estudiar quin poder real de mobilització té el cinema i observar l’abast internacional de pel·lícules com les que nomenarem a continuació, ens podem replantejar si existeixen els valors internacionals o quines són les claus a nivell tècnic per a fer arribar un missatge a l’espectador. Eric Toledano i Olivier Nakache, potser intentant donar resposta a algunes d’aquestes preguntes, han optat en múltiples ocasions per la comèdia social. Un gènere que uneix històries fortes i crítiques amb les claus de l’humor i de l’entreteniment, entre les quals destaquen el dinamisme i la música en el cas d’aquests dos directors, i que fan d’ella un gènere molt versàtil i adaptable als objectius de l’artista.

Pel·lícules més destacades:

• “Intocable” (“Intouchables”).
• “C’est la vie” (“Le Sens de la fête”).
• “Samba”.
• “Especiales” (“Hors normes).

Eric Toledano:

• París, 1971.
• President de l‘Académie des César.
• Productora: Ten Cinema.

Olivier Nakache:

• Suresnes, 1973.
• President de l’ARP (Auteurs Réalisateurs Producteurs).
• Productora: Ten Cinema.

Entrevistes:

A continuació s’adjunten dos vídeos que poden resultar útils per a conèixer més en profunditat el treball dels dos cineastes i el seu concepte del setè art (tots dos en francès):

– Olivier Nakache & Eric Toledano : uneix heure en tête-*à-*tête (Télérama).

– VINYLE avec Eric Toledano – émission du 15/10/2018.

Autora: MARÍA FERREIRA

WEBGRAFÍA

Olivier Nakache. (s. f.). Unifrance. https://www.unifrance.org/annuaires/personne/307519/olivier-nakache

Éric Toledano. (s. f.). Unifrance. https://www.unifrance.org/annuaires/personne/307377/eric-toledano

Telerama. (2019, 28 octubre). Olivier Nakache & Eric Toledano : une heure en tête-à-tête. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=VzvXgxzBAls

Vinyle. (2019, 8 mayo). VINYLE avec Eric Toledano – émission du 15/10/2018. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=YRfIMe2icxk

Colaboradores de Wikipedia. (2020, 20 octubre). Éric Toledano. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89ric_Toledano