“Totes les coses bones costen. Vaig una mica encorbada perquè m’ha tocat picar molta pedra”.
Isabel Coixet és una directora barcelonina considerada una de les directores i guionistes més reconegudes i internacionals dels nostres temps. A més a més, ha realitzat tasques de producció durant més de tres dècades. Va créixer en una família de classe mitjana i té estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, però ràpidament va abandonar la carrera per dedicar-se al món del cinema. La seva passió pel cinema ve des de la infantesa després de que un familiar li regalés una càmera de 8mm a la seva comunió amb la que va començar a gravar escenes familiars. Tanmateix, la vinculació amb la seva àvia, una taquillera del cine del seu barri, va fer que li interessés el món del cinema així com el so i la imatge.
Des de finals dels anys vuitanta ha estat fent films a Espanya, la primera fou, “Demasiado viejo para morir joven”, que es va estrenar el 1989. Durant els anys noranta i dos mil va rebre alavances de critica i públic com a les pel·lícules “Cosas que nunca te dije” (1996) i “Mi vida sin mí” (2003). Però, va ser amb “La vida secreta de les paraules” (2005) que va aconseguir el reconeixement internacional, guanyant diversos premis en festivals de cinema europeus, com ara la Concha d’Or al Festival de San Sebastián i el Premi Goya a la millor pel·lícula. La carrera de Coixet es caracteritza per una gran versatilitat i diversitat temàtica. Ha explorat diferents gèneres, des del drama fins a la comèdia, i ha abordat temes com la mort, la identitat, les relacions personals, la guerra o la lluita per la igualtat de gènere. Això l’ha convertit en una de les cineastes més destacades i influents del panorama cinematogràfic espanyol i europeu. Entre les seves pel·lícules destaquen “Elegy” (2008), basada en la novel·la “The Dying Animal” de Philip Roth, “Mapa de los sonidos de Tokyo” (2009), una història d’amor i assassinat ambientada a la capital japonesa, i “Nadie quiere la noche” (2015), que narra la història d’una exploradora que busca el seu marit enmig dels glaciars de l’Àrtic. Ha treballat amb actors internacionals de la talla de Juliette Binoche, Ben Kingsley, Isabelle Huppert, Monica Belluci o els espanyols Javier Bardem i Penélope Cruz.
Coixet també ha dirigit documentals, com “Invisibles” (2007), que tracta sobre la vida de persones anònimes que lluiten contra la pobresa i la desigualtat, i “Escuchando al juez Garzón” (2011), que explora la figura del jutge espanyol Baltasar Garzón i la seva tasca a la lluita contra el terrorisme. A més de la seva activitat com a directora, Coixet també ha col·laborat com a productora en pel·lícules com “Pa negre” (2010) o “The Bookshop” (2017). També ha participat en campanyes publicitàries i ha realitzat videoclips per a artistes com Moby, Bebe o Mishima. Coixet ha rebut nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva carrera, incloent el Premi Nacional de Cultura de Catalunya el 2016, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2020 i l’Orde de les Arts i les Lletres de França el 2021. A més, ha estat membre del jurat de diversos festivals de cinema i ha impartit conferències sobre el paper de les dones al cinema.
